Adjunto a continuació l’entrega de la tasca 1.2, referent al mapa conceptual. Després de la quantitat de cops que l’he realitzat i modificat, espero que l’última versió i, versió entregada s’entengui a la perfecció.
Moltes gràcies per la vostra atenció.
Robert Sans Lassche.
Referències bibliogràfiques:
Álvarez, I. M. [Ibis M.]; Morón, M. [Mar]; Gastín B. [Bibiana]. Educar a través de las artes: Proyectos interdisciplinares e inclusivos en una escuela multicultural. A: Aula de innovación educativa. Nº 287, 2019, p. 31-35. ISSN 1131995X.
Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. (2022). Currículum d’Educació Bàsica 175/2022. Àrea d’Educació Artística
Huerta, R. [Ricard]. 5. Estéticas actuales y dilemas digitales. A: Huerta, R. [Ricard]. Arte para primaria. Barcelona: Editorial UOC, 2019. p. 85-99. ISBN 9788491805533
Oliver, M. [Mar]. (2023). Perspectives sobre l’art i sobre l’educació artística. [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).
Romero, F. J. [Francisco Javier]. (2019) Cuerpo, movimiento y emoción. BAPNE. Cuadernos de pedagogía (499), 142-145.
Em dic Robert Sans Lassche, tinc 35 anys i actualment estic cursant l’últim any del Grau en Educació Primària. Soc docent d’Educació Física a secundària i vaig decidir ampliar la meva formació amb el grau de primària amb l’objectiu de poder exercir com a mestre en el màxim d’àmbits possibles i ampliar les meves competències professionals.
La meva relació amb l’àmbit artístic és força breu. No he rebut formació específica en arts i, de fet, l’assignatura d’Educació Artística durant la meva etapa escolar, tant a primària com a secundària no van ser una experiència positiva. No era una matèria que m’interessés ni en la qual em sentís competent, i aquesta percepció s’ha mantingut estable al llarg dels anys. Tot i això, si que destaco dues vessants que m’agraden molt, la lectura i el cinema. No soc especialment assidu a museus, festivals, concerts o escoltar música, més enllà de la pràctica d’activitat física.
Des del punt de vista educatiu, considero que totes les àrees tenen el seu valor en funció dels interessos i capacitats de cada alumne. En aquest sentit, comparteixo la mirada de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner, entenent que no tots els alumnes destaquen en els mateixos àmbits. Així doncs, defenso la importància de totes les assignatures dins el currículum, ja que entenc que les arts poden ser un canal d’expressió i desenvolupament significatiu per a molts infants, encara que personalment no sigui el meu punt fort.
Pel que fa a la meva experiència amb infants,esmentar que he treballat com a entrenador esportiu, en casals d’estiu, cases de colònies, al mateix temps que també ho he fet com a docenta primària a escoles privades.
Pel que fa a les pràctiques de la carrera, dir que ja les he realitzat totes menys les últimes, les quals estic cursant actualment. En aquest àmbit més curricular, comentar també que tinc coneixement i experiència en metodologies actives i en l’elaboració d’unitats didàctiques, tot i que encara no n’he desenvolupat cap d’específiques en aquest àmbit.
Dues pel·lícules que considero que em representen són Coach Carter i The Guardian. Ambdues reflecteixen valors com l’esforç, la disciplina, el compromís i la responsabilitat, aspectes que connecten directament amb la meva manera d’entendre la docència i l’acompanyament dels joves.
Seguint la línia exposada en el post anterior, aquest cop he anat a visitar el que al poble el coneixem com a pavelló d’esports antic, ja que a la localitat n’hi ha tres i com és evident tot fen honor al seu nom aquest és el més antic de tots.
Aquesta vegada ens trobem amb una tessitura diferent de les anteriors, les quals no disposaven de cap equipament, eina, ajuda per a persones amb mobilitat reduïda i aquest cop sí. El problema resideix que com s’observa a les imatges, aquest ascensor per poder accedir a les grades només arriba a cobrir el primer tram d’aquestes, no pas al segon ni al tercer. Això provoca que una persona amb alguna discapacitat motriu pugui accedir a veure el partit d’una forma correcte a la graderia, però si aquesta persona fos un treballador d’alguna cadena audiovisual li resultaria impossible acudir als espais destinats per fer les retransmissions situades a dalt de tot de les grades, pujant el 2n tram d’escales. En aquest sentit, també és impossible accedir als espais polivalents destinats al final del tercer tram de les escales, així doncs si l’ajuntament o qualsevol ens de caràcter privat llogués aquells espais per realitzar tallers o el que cregués oportú, aquestes persones amb dificultats motrius no podrien accedir-hi.
És per això que aquest recull d’imatges van enfocades a la denúncia no pas de la no accessibilitat al pavelló, sinó la de no accessibilitat a certes zones d’aquest espai.
Com bé vaig comentar en post número 4, aquest cop el recull d’imatges que he realitzat són de les pistes poliesportives de la localitat. En aquest sentit, no he fet cap fotografia ni de l’entrada ni de les instal·lacions en si, ja que en aquest sentit sí que estan totes habilitades per les persones amb alguna discapacitat motriu. No obstant això, com bé veureu en les imatges fetes, el problema recau en les graderies, on com s’hi pot observar, resulta impossible accedir-hi, ja sigui per les escales de la dreta, de l’esquerra o les del centre. Aquest fet provoca que tota aquella persona amb alguna discapacitat motriu no pugui gaudir d’una correcta visualització de qualsevol prova duta a terme en aquestes instal·lacions, ja que s’hauria de quedar a la mateixa alçada que els corredors i en qualsevol moment per la interferència d’alguna altra prova o persona la seva visió de la cursa i/o prova quedaria malmesa.
Per aquest fer i a través d’aquestes imatges faig la denúncia corresponent a aquest fet en el treball a veure si gràcies a això aconseguim l’acondicionament de les instal·lacions en aquest sentit.